Amb aquest nou bloc que ara començo, es materialitza un viatge que va començar molts anys enrere i que ara, desprès de moltes experiències, coneixences, èxits i decepcions vull compartir amb tots vosaltres els meus aprenentatges, inquietuds, incògnites per ajudar-vos a trobar un sentit a la vida que ens ha tocat viure.

Els temps actuals no son ni millors que els passats, ja que aquests són passat, ni millors que els futurs, que estan per venir i que mai podrem viure, només podem  viure el present. És per això, que les persones que viuen en el passat, "abans era més feliç", "abans vivíem millor", "aquests temps no són per mi", "s'han perdut les bones maneres"..., viuen en un estat de tristor, llàstima, un estat de dol constant per allò perdut i irrecuperable. Un sensació de depressió que no els deixa gaudir de les coses bones que té el present i poder projectar cap al futur. Aquest "viure en el passat" confirma i reforça la seva hipòtesi: abans es vivia millor.

Però no podem oblidar que el passat és una fantasia, una il·lusió que inventem al nostre cap, si hagués estat tant fantàstic, perquè ha canviat?, per què no el vam gaudir tot el que haguéssim pogut? La resposta: perquè, segurament, llavors vivíem en un temps anterior.

Hi han persones que no viuen en el present, viuen en el futur, viuen en un temps d'incertesa i foscor, impredictible, incontrolable, viuen en un estat permanent de ansietat, de por, d'inseguretat, de "no saber el que m'espera". No gaudeixen dels èxits presents perquè en segons ja són passat. Un èxit més és una altra passa cap a la incertesa, una preocupació pel que vindrà, un intent de preveure que tindrà lloc per anticipar el moviment i que no ens agafi desprevinguts i amb la guàrdia baixada, no sigui que... El que no saben és que el futur no es pot predir, però si que es pot construir, però sempre des del PRESENT.
Bé, amb això, només pretenc fer una petita introducció, per remarcar quins són els punts important per viure bé la vida, i identificar quin és el nostre estil d'afrontar la vida, el que ens passa i el que vivim.
Toni Aznar. Psicòleg i Mediador